El Camí Reial també era conegut com a Camí Vell i era una de les antigues vies de comunicació entre Maó i Ciutadella. El seu traçat original passava pel centre de l'illa de Menorca i travessava poblacions com Ferreries, Es Migjorn Gran, Es Mercadal i Alaior. El seu orígen és medieval, tot i que no es descarta que aquest vagi ser creat sobre una antiga via romana.
El tram de Ferreries va ser feliçment recuperat durant els anys 90 gràcies a l'entusiasme d'un grup de joves de la Creu Roja de Ferreries, que van dedicar molts esforços a deixar-lo ben net i aclarit, a senyalitzar-lo i a conèixer i divulgar el seu vessant històric.
Actualment es conserva i es manté net gràcies a la col-laboració i a la participació d'algunes entitats del poble que tenen "adoptat" alguns petits trams als quals dediquen la seva feina de conservació del Camí Reial al llarg de l'any. Tot un exemple d'estima i de compromís per Ferreries.
Un tram de Camí Reial de 3'5 km per gaudir del tot de l'encant de la natura, de la diversitat de plantes, arbres i animals, per gaudir dels seus sons, dels seus colors, dels seus punts històrics. Xalau molt!
Durada 1 trajecte
|
Dificultat
|
Ombres?
|
Fonts d´aigua?
|
3,5 km, entre 45 minuts i 1 hora
des de Ferreries.
Es pot començar des de l'ajuntament o des del cementiri de Ferreries | 
Fàcil
Camí rural
| 
Espai que combina alzinar amb altres espècies d'arbres.
| 
No hi ha pou ni font
|
Punts d'interès del Camí Reial:
1-Es Pouets. Antiga construcció dedicada al subministrament d'aigua potable als habitants de Ferreries. Inicialment eren quatre els pous que permetien de manera eficaç treure un poc d'aigua a la majoria del poble. Sembla ser que l'origen d'aquests pous es remunta al 1642 i eren coneguts com "sa fontassa". és probable que faci un centenar d'anys que es vagin tapar dos dels pous, com encara avui es pot apreciar; així i tot, podem observar l'equilibri i la senzillesa funcional de les seves formes. A un cap hi ha escala que puja dalt d'un terrat que temps enrera es sembrava com si fos una petita pleta d'hort.
Els pous són bastant profunds i sembla ser que repleguen l'aigua gràcies a les filtracions de l'aigua de pluja recollida al coster que té darrera. No és segur que tenguin "vena" però es Pouets tenen fama merescuda de donar una aigua molt bona.
2-Sa Creu de Sant Gornés. Homenatge de record a un jove que va morir per culpar d'un llamp quan es refugiava d'un temporal.
Com ho conta el Doctor Camps: "Dia 21 de setembre de 1865, un dematí que amenaçava tempestat, l’'amo
Antoni Al·lès envià es seus missatges en Coves, en Joan Moll, àlias
Xillo, i un al·lot anomenat Joan Gomila Riudavets, àlias Joan de çon
Tem, a replegar es bestiar; trobant-se damunt s’'esquena de sa Sisdinera
(també li diuen na Sardinera) esclatà sa tempestat, i se posaren a
redossa dins un pont, amb figura de torre, que hi ha prop de sa creu. Un
llamp tocà en es pont i en Joan Moll quedà mort, en Coves quedà
esmortit molt
de temps i el portaren a ses cases de Biniatrum, ont reviscolà; en Joan
Gomila anà malalt molt de temps, emperò campà, i avui (deu tenir prop de
setanta anys) viu a Maó.
An es pont li diuen es pont des Llamp.Sa família d’en Moll posà sa creu en memòria des difunt."
3-Es Pou de sa Perdiu Blanca.Pou i construcció feta de pedra consistent en 3 petites arcades que tenien la funció de canalitzar i portar aigua.
Petit relat de la llegenda de Sa Perdiu Blanca (clicau damunt)
4-Sa Cova Reial. Quan el camí travessa per terres d'Algendar, un tros més endavant d'Es Pou de sa Perdiu Blanca, trobam Sa Cova Reial. A més del probable ús com habitatge prehistòric, el seu paper en la nostra ruta és el de ser un punt de referència important entre els qui feien camí. Un cabrer, un pagès o un caçador podien estar a l'esguard de la cova en cas de mal temps, o simplement quedar en trobar-se allà a l'ombra fresca durant l'estiu.
Situada en un eixample a la dreta del camí és una cova no massa grossa, encara que al seu interior hi cap un bon grup de gent. Està oberta en una paret rocosa que fa un poc de mitgera amb el mateix camí el qual curiosament en pren el seu nom.
5-Costa de na Salema. No gaire enfora de Sa Cova Reial s'enfila una llarga pujada coneguda com Sa Costa de Na Salema. Aquest topònim ens remet a uns orígens evidents del "temps dels moros". En aquest sentit sabem que la paraula "salema" prové de l'àrab i significa "pau", "serenitat", "felicitat". Per tant la Costa de Na Pau, Na Serena, Na Feliç, però com diu l'amo en Joan de s'Aranjassa, també es podria referir a la tanca d'Algendar que duu aquest nom i que està ubicada a la seva banda esquerra. En arribar dalt de la costa molt prest ens trobam amb el camí d'accés actual que va al Barranc d'Algendar, en el punt on acaba l'asfaltat, just davant les barreres dels llocs d'Algendar Vell i d'Algendar Nou.
Si es desitja allarga l'excursió hom pot continuar tot dret davallant fins el Barranc d'Algendar, tenint en compte però que el recorregut vertader seria no per Es Canaló sinó a través d'es Pas d'en Revull, un altre pas feliçment recuperat darrerament i que podeu gaudir moltíssim. Després el camí s'endinsa a les bellíssimes profunditats del Barranc d'Algendar que enganxa amb el Camí Vell que arriba fins a Ciutadella.
